Cultura, comunitat i educació formen part, o haurien de fer-ho, del conjunt de significacions que configuren la paraula universitat. La universitat està constituïda per una comunitat humana que viu en una de més àmplia amb la qual comparteix temporalitat i territori i, per tant, podem considerar que la universitat comparteix amb la comunitat en la qual està inserida la dimensió històrica on té lloc la transmissió i la creació cultural dels seus temps. És ben conegut que l’imaginari de col·locar la universitat en un espai separat de la resta de la comunitat està molt estès, i no només per part de les persones
que se’n senten alienes; també dins la institució hi ha membres que s’hi situen com si estiguessin en un altre pla de la realitat, talment com si la seva dosi de coneixement acreditat els immunitzés del què passa al món. Aquesta representació de la universitat i del coneixement que s’hi transmet i que s’hi crea dificulta enormement una de les seves funcions fonamentals: la de contribuir en sostenir i respondre davant el desig de ser i de saber més de tothom. És per això que sóc del parer que la universitat ha de fer endreça d’aquestes últimes dècades i posar al centre la dimensió cultural que se li exigeix a l’erigir-se com a institució del coneixement.