Temps d'Educació
2n semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: L'aprenentatge cultural, identitats europees i compromís social
Isabel Vilafranca, Antonieta Carreño 


Resum
L’idealisme pedagògic s’erigeix al llarg del pensament pedagògic com una taula de salvació per a l’educació tradicional, davant la trajectòria realista per la qual l’educació prové de fora del subjecte. El recorregut realista es remunta a Aristòtil, i es perllonga a l’Edat Mitjana a mans de l’escolàstica tomista fins arribar a Herbart. Per bé que per al realisme l’educació ha de transmetre coneixements, per a l’idealisme aquests han de sorgir del dedins de l’educand. Mentre la teoria del coneixement realista es basa en el «no-jo», en l’objecte, per l’idealisme és el «jo», el subjecte, la consciència o l’esperit el que és condició de possibilitat del coneixement. Pedagògicament aquest gir tindrà moltes repercussions, atès que sorgirà una nova idea d’educand, d’educació i d’acció educativa. Diversos autors han tractat de reformular l’educació en base a aquesta nova metafísica, una nova percepció del coneixement i de les idees, en definitiva, una nova concepció de l’educació. En aquest article s’intenta esbrinar la trajectòria de l’idealisme educatiu fins arribar al pragmatisme.
Paraules clau: Idealisme, filosofia de l’educació, història de l’educació, educació democràtica, pragmatisme

Recepció de l'original: 28/02/2018
Acceptació de l'article: 04/09/2018