Temps d'Educació
1r semestre 2018
- Consell editorial: Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Cristian Frutos, Ana María Guillamón, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a:
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Reflexions i assaigs
Doctora en Educació per la Universitat Ramon Llull. Ha estat mestra, conservadora de museu i responsable d’educació. Actualment és professora investigadora als estudis d’Educació a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport-Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Membre del Grup d’Investigació Pedagogia, Societat i Innovació amb el recolzament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (PSITIC). Adreça electrònica: margaridalg@blanquerna.url.edu
Doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora titular als estudis d’Educació a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport-Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Membre del Grup d’ Investigació Pedagogia, Societat i Innovació amb el recolzament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (PSITIC). Ha publicat Al filo del pasado. Filosofía hermenéutica y transmisión cultural (Herder, 2006) Temps de transmissió: les seves vicissituds avui (Pagès Editors, 2011) Sobre el olvido (Herder, 2012) i Cenar con Diotima: filosofia y feminidad (Herder, 2018). Adreça electrònica: annaps@blanquerna.url.edu
Doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora titular als estudis d’Educació a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport-Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Membre del Grup d’ Investigació Pedagogia, Societat i Innovació amb el recolzament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (PSITIC). Ha publicat Al filo del pasado. Filosofía hermenéutica y transmisión cultural (Herder, 2006) Temps de transmissió: les seves vicissituds avui (Pagès Editors, 2011) Sobre el olvido (Herder, 2012) i Cenar con Diotima: filosofia y feminidad (Herder, 2018). Adreça electrònica: annaps@blanquerna.url.edu
Històricament, algunes institucions culturals paradigmàtiques com ara els museus o les fundacions culturals han establert una relació jeràrquica amb lescola, basant-se en la primacia de ladministració del coneixement en el sentit de lherència cultural considerada com un cànon intocable. Per això la interacció entre institucions ha sofert dun cert
«clientelisme», com si una de les dues parts (en general les escoles) socupés únicament de contractar el servei de laltra (el museu, la fundació) en qualitat de contraprestació per un treball extern, poc vinculat a lessència de la pràctica educativa en el si del sistema escolar. En aquests casos, lescola es convertia en receptora dactivitats estandarditzades amb poc marge de participació i aprenentatge per part dalumnes i mestres (Pagès, 2011). Lescola i la institució cultural quedaven políticament i filosòficament separades gràcies a un vincle merament contractual i poc col·laboratiu (Sánchez de Serdio, 2010).
«clientelisme», com si una de les dues parts (en general les escoles) socupés únicament de contractar el servei de laltra (el museu, la fundació) en qualitat de contraprestació per un treball extern, poc vinculat a lessència de la pràctica educativa en el si del sistema escolar. En aquests casos, lescola es convertia en receptora dactivitats estandarditzades amb poc marge de participació i aprenentatge per part dalumnes i mestres (Pagès, 2011). Lescola i la institució cultural quedaven políticament i filosòficament separades gràcies a un vincle merament contractual i poc col·laboratiu (Sánchez de Serdio, 2010).
< Torneu
