El panorama científic actual es presenta des d’un punt de vista global i obert, tot considerant l’ésser humà dins la natura. No vol emmarcar-se entre les disciplines, sinó anant més enllà de. Hi ha la pretensió d’apropar el coneixement que es troba en compartiments estancs. La disciplinarietat, la pluridisciplinarietat, la interdisciplinarietat, i la transdisciplinarietat són quatre fletxes del mateix arc del coneixement considerat per Nicolescu (1996). Especialitzar el coneixement i subdividir-lo sense relacionar els fragments resulta contraproduent didàcticament en el segle XXI. Les disciplines científiques poden suggerir les relacions entre els processos i les capacitats següents: observació, identificació, relació, codificació i representació, interpretació, inferència, anàlisi i modelització. També convé considerar la necessitat de provocar constantment una reflexió explícita sobre aquestes capacitats, bo i propiciant una aprehensió implícita, sense considerar-les estàtiques. És sota aquestes premisses que juga un paper important la resolució de problemes (Mallart, 2009).