Temps d'Educació
1r semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Ana María Guillamón, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Doctor (UAB) i llicenciat en Matemàtiques (UB), membre del grup consolidat d’Investigació i Assessorament Didàctic (GIAD). Professor associat al Departament d’Educació Lingüística i Literària i de Didàctica de les Ciències Experimentals i de la Matemàtica (UB), professor de l’Institut Vall d’Hebron. Adreça electrònica: albert. mallart@ub.edu 


El panorama científic actual es presenta des d’un punt de vista global i obert, tot considerant l’ésser humà dins la natura. No vol emmarcar-se entre les disciplines, sinó anant més enllà de. Hi ha la pretensió d’apropar el coneixement que es troba en compartiments estancs. La disciplinarietat, la pluridisciplinarietat, la interdisciplinarietat, i la transdisciplinarietat són quatre fletxes del mateix arc del coneixement considerat per Nicolescu (1996). Especialitzar el coneixement i subdividir-lo sense relacionar els fragments resulta contraproduent didàcticament en el segle XXI. Les disciplines científiques poden suggerir les relacions entre els processos i les capacitats següents: observació, identificació, relació, codificació i representació, interpretació, inferència, anàlisi i modelització. També convé considerar la necessitat de provocar constantment una reflexió explícita sobre aquestes capacitats, bo i propiciant una aprehensió implícita, sense considerar-les estàtiques. És sota aquestes premisses que juga un paper important la resolució de problemes (Mallart, 2009).