Temps d'Educació
1r semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Ana María Guillamón, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Testimonis pedagògics
Professora emèrita del Departament d’Educació Lingüística i Literària, i de Didàctica de les Ciències Experimentals i de la Matemàtica de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. En ocasió del seu comiat universitari va dictar la conferència «Relat de vida lingüística i professional», el dia 26 d’octubre de 2017 a la seu de l’esmentat departament. Aquest text procedeix d’aquella conferència, de manera que es manté l’oralitat
en què va ser exposada. Adreça electrònica: margcambra@gmail.com 


La llengua dels meus pares era el català. El català era la llengua familiar de ma mare: malgrat molts préstecs al castellà propis del franquisme, usava expressions populars molt expressives, amb moltes frases fetes. La llengua de la família del pare, en canvi, era el castellà/aragonès. La meva àvia paterna era de Terol. Va aprendre a llegir als vint anys, després d’una infantesa i adolescència d’explotació, i parlava un castellà d’Aragó amb alguns mots catalans. Amb ella comunicàvem en català i castellà. A Gràcia, vivíem en un entorn majoritàriament català: oncles i ties, veïnat, botigueres, serenos, artesans. Podríem dir que el català era la meva primera llengua, la que aprèn una criatura a l’entorn més pròxim.