Temps d'Educació
1r semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Ana María Guillamón, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Europa i el cristianisme: 500 anys del luteranisme [[](]1517-2017)
Marco Antonio Coronel Ramos 


Resum
Les 95 tesis de Luter van irrompre a la societat europea per posar en qüestió les estructures de l’Església medieval. La crítica de les indulgències acabarà soscavant el poder temporal i espiritual de la institució eclesiàstica. Aleshores, diversos conceptes essencials de la teologia emergiran amb significats nous, renovats, repristinats o matisats. Un d’aquests termes és el de misericòrdia, que, des d’ara, defineix la relació directa, biunívoca i senzilla entre Déu i cadascun dels creients. Aquesta nova correlació entre ambdós sostindrà des d’aquell punt tota reivindicació de la dignitat de l’home. Aquests pensaments són analitzats en el present article seguint l’argumentació de Luter sobre el sagrament de la penitència fins aproximadament els anys trenta del segle XVI. Aquest argumentari resultarà també visible en humanistes que van romandre fidels a Roma, constituint una de les isoglosses més evidents entre tots els reformadors del primer terç del segle.
Paraules clau: Luter, Erasme, Vives, penitència, misericòrdia, indulgències, reformes religioses, humanisme

Recepció de l'original: 04/12/2017
Acceptació de l'article: 12/03/2018