Temps d'Educació
1r semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Ana María Guillamón, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Europa i el cristianisme: 500 anys del luteranisme [[](]1517-2017)
Octavi Fullat i Genís 


Resum
Aquest article presenta el perfil de Pau de Tars que lautor no va conèixer fins que va visitar Atenes l’any 1969. Fou llavors quan, acompanyat de la seva germana Maria, es va adonar de la magnitud del missatge paulí, que el va deixar garratibat. Sens dubte, Pau –un cop apartat del judaisme oficial– ha esdevingut el primer gran pensador del cristianisme. De fet, resseguir la ruta que Pau va traçar sobre l’antiga Grècia va propiciar que lautor sendinsés en el pensament paulí, un jueu fariseu que després de caure del cavall –una imatge simbòlica– en el viatge a Damasc es va posar al servei del cristianisme. No debades, les cartes paulines són un document fonamental per conèixer la vida de les primeres comunitats cristianes com la de Corint i, sobretot, per endinsar-se en la teologia paulina que anuncien la nova bona –evangeli– de l’esdeveniment de la mort-resurrecció de Crist, una irracionalitat conscient i majestuosa. En qualsevol cas, la resurrecció no es tracta d’una veritat que els historiadors puguin comprovar, sinó d’una veritat existencial i de cap manera verificable. En darrer terme, aquesta resurrecció –un escàndol per a la raó humana– només es pot capir des d’una posició intel·lectual receptiva al misteri de la paraula, a la força del Logos joànic.
Paraules clau: Pau de Tars, filosofia de l’educació, teologia de l’educació, història de la pedagogia, cristianisme, pensament pedagògic

Recepció de l'original: 02/02/2017
Acceptació de l'article: 14/11/2017