Temps d'Educació
1r semestre 2017
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Alba Ambròs Pallarés (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència); Lola Sánchez Aguilera (vicerectora d’Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
REFLEXIONS I ASSAIGS
Emília Olivé 


Resum
Aquest article proposa que refem un camí: el de la nostra mirada sobre el nu femení. Què hi veiem quan mirem una obra pictòrica qualsevol d’un nu femení? Enmig d’una temàtica tan clàssica, recorrent en les formes i estereotipada en el contingut que s’hi representa, hi ha però una dosi de violència que s’amaga a la mirada de l’autor/espectador. I això perquè el cànon estètic (i la filosofia de la identitat subjacent) s’ha constituït des d’una perspectiva de gènere fonamentalment «en masculí». L’article vol que tornem a mirar-nos aquestes obres i fem crítica d’art, en el sentit de Benjamin, per tal de cercar-ne aquest «contingut de veritat».
Paraules clau: estètica, mirar, ser-mirat, nu femení, violència, gènere, Guerrilla Girls

Recepció de l'original: 20/04/2016
Acceptació de l'article: 06/02/2017