Temps d'Educació
1r semestre 2017
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Alba Ambròs Pallarés (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència); Lola Sánchez Aguilera (vicerectora d’Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
REFLEXIONS I ASSAIGS
Rafael Bisquerra Alzina és professor de la Universitat de Barcelona des de 1976, director del Postgrau en educació emocional i benestar i autor d’obres com Educación emocional y bienestar (2000), Psicopedagogía de las emociones (2009), Cuestiones sobre bienestar (2013), Universo de emociones (2015), etc. Adreça electrònica: rbisquerra@ub.edu 


En aquest article ens proposem aproximar als professionals de l’educació al concepte emoció com a fonament de l’educació emocional. A tal efecte es fa un breu recorregut pels seus orígens en el thymos y pathos de la cultura grega, d’on es passa al cristianisme, al món medieval, a l’humanisme i a la modernitat. Així arribem al segle XIX que és quan surt pròpiament la paraula emoció com a terminologia científica tal com l’entenem actualment. Al principi era una paraula restringida en gran mesura als experts; hem d’esperar a ben entrat el segle XX, i gairebé a la segona meitat del segle XX perquè la paraula emoció passi a ser una paraula d’ús freqüent en el llenguatge col·loquial. Això és el que volíem justificar per entendre com l’educació emocional es una innovació educativa que no surt fins a finals del segle XX.