Temps d'Educació
1r semestre 2017
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Alba Ambròs Pallarés (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència); Lola Sánchez Aguilera (vicerectora d’Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
ESTUDIS I RECERQUES
Professor del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. S’ha especialitzat en el camp de l’educació intercultural. La seva darrera publicació ha estat No som aquí per rendir-nos. La pulsió ètica de la Pedagogia (2016). Membre del Grup de Recerca en la Diversitat. Adreça electrònica: xavier.besalu@udg.edu 


La realitat, els conflictes socials d’avui en societats postindustrials i complexes com la nostra, han de ser llegits i interpretats en una doble clau, la sociopolítica i la cultural, si volem comprendre’ls en tota la seva amplitud. Tradicionalment, potser pel pes i per la llum que va aportar la mirada del marxisme enfront de lectures més ingènues o funcionalistes, la realitat i els conflictes socials s’havien explicat atenent gairebé en exclusiva a les desigualtats socials, a les situacions de pobresa i marginació, a les discriminacions i explotacions més flagrants, a la lluita de classes. En un llenguatge menys connotat, es feia al·lusió a la insuportable constatació que no és cert que, com diuen les lleis i les declaracions universals, totes les persones siguem iguals davant la llei, perquè cada dia veiem que la garantia del compliment dels drets humans depèn sobretot de la capacitat econòmica, però també de l’origen, del lloc de residència, del sexe, de l’edat, a vegades fins i tot de la llengua i de la religió! Si aquests conflictes són interpretats únicament en clau sociopolítica, seria lògic que es miressin de contenir o de resoldre des d’aquesta òptica, és a dir, a través de la política, del diàleg i la negociació entre els representants dels diversos interessos enfrontats (partits polítics, sindicats, grups d’interessos o lobbys), endegant projectes, programes i reformes, en funció del poder i la representativitat obtinguts a les urnes o de la violència implícita o explícita de les situacions de crisi donades.