Temps d'Educació
1r semestre 2016
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Notes de lectura
Josep Gustems Carnicer i Diego Calderón Garrido 


Xavier Hernández, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, ens presenta un nou llibre dedicat al coneixement d’un fragment recent de la història de Barcelona a través d’una trama de ficció amb una clara orientació didàctica i divulgadora. Sens dubte estem davant d’un llibre singular. Singular perquè és el primer que tracta de forma novel•lada una ficció politico-mistèrica en clau de thriller centrat a la ciutat comtal, i singular perquè aprofundeix en elements d’alt impacte en el lector català: Gaudí i la Sagrada Família, els nazis a Catalunya, els espies catalans, la Guerra Civil..., tots ells temes abastament tractats però, que gràcies a l’hàbil ploma de l’autor, prenen una dimensió completament cinematogràfica, a l’estil de l’Umberto Eco del Nom de la Rosa o del Pèndol de Foucault. En realitat aquestes obres tenen característiques que les agermanen amb aquesta: la seva relació amb el món de l’esoterisme cabalístic de les sefirots i que totes dues remeten també a un altre volum, a una altra obra de la que en són ressò. A més, i pel que a El Nom de la Rosa, Eco ens proposava dues versions de la mateixa obra: una per a «tots els públics», divulgativa, novel•lada, i l’altra molt més complexa i densa: la base teòrica a partir de les «postil•les».