Dossier. Música, societat i educació al segle XXI
Catedràtic d’Història de la Música a la Universitat de Barcelona. Coordinador del màster Música com a Art Interdisciplinària. Treballa sobre la història de la música catalana (editor de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear, Edicions 62, 1999-2004), sobre música i societat i sobre música i mentalitats. Adreça electrònica: avinoa@ub.edu

En l’esment del concepte d’interdisciplinarietat, cal constatar, en primer lloc, la seva viva actualitat en el llenguatge de l’acadèmia i de la cultura contemporànies. Es tracta d’un terme de moda que, per tant, figura sovint en projectes, títols i propostes, al•ludint a un contingut imprecís però carregat d’imaginació. Interdisciplinarietat implica, òbviament, processos que comporten procediments i visions complementàries i que ofereixen, per tant, transversalitat tot mostrant les virtuts de la cooperació expressiva i, pel contrari, allunyant-se de la superespecialitat en què s’havia treballat i creat en els darrers temps.
Com tot procés conceptual, la interdisciplinarietat respon a una cosmovisió i a una mística. Cosmovisió, perquè deriva del convenciment que les realitats i la seva manipulació es mouen en la complexitat de la vida i que qualsevol aproximació parcial, per intensa que sigui, no ofereix tants bons resultats com la visió integral, ara que es parla sovint de globalitat. Mística, perquè el món occidental actual, superada en bona part la necessitat de referir-se a l’absolut per justificar el sentit de les coses, busca en l’essència complexa de les realitats l’estímul per seguir interessant-se per elles.