Temps d'Educació
1r semestre 2016
- Consell editorial: Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a:
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Dossier. Música, societat i educació al segle XXI
Doctor en Pedagogia i titulat superior de música. Professor titular de Didàctica de l’Expressió Musical a la Universitat de Barcelona. Director del Departament. Línies d’investigació: música i emocions, música i símbol, aspectes psicopedagògics de l’educació musical, didàctica de la música. Adreça electrònica: jgus-tems@ub.edu
Fa quinze anys, al 2001, rebíem l’encàrrec de la revista Temps d’Educació de muntar un monogràfic dedicat a l’educació musical. En aquell moment ens va semblar oportú dedicar un article a cadascun dels àmbits on la música esdevé activitat formativa, tant en els formals com els no formals i els informals. D’aquesta manera, el núm. 25 de la revista donava visibilitat a un seguit d’accions musicals descoordinades però que apuntaven a un objectiu similar: transformar la nostra societat en un entorn més artístic mitjançant la música.
Han passat quinze anys i és hora de fer una mica de balanç. Moltes de les accions que allí es comentaven (corals, bandes, universitats, conservatoris, escoles, etc.) ja estan ben consolidades, tant les seves pràctiques com la formació dels seus líders. Ningú qüestiona l’interès en saber música, gaudir-ne i utilitzar-la en mil i una circumstàncies del dia a dia; especialment en un moment en què estem envoltats del món audiovisual, les xarxes socials i els formats digitals que l’usen abastament.
Han passat quinze anys i és hora de fer una mica de balanç. Moltes de les accions que allí es comentaven (corals, bandes, universitats, conservatoris, escoles, etc.) ja estan ben consolidades, tant les seves pràctiques com la formació dels seus líders. Ningú qüestiona l’interès en saber música, gaudir-ne i utilitzar-la en mil i una circumstàncies del dia a dia; especialment en un moment en què estem envoltats del món audiovisual, les xarxes socials i els formats digitals que l’usen abastament.
< Torneu
