Temps d'Educació
1r semestre 2015
- Consell editorial: Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scienti que et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Reflexions i assaigs
Maria Monzó Tatjé és graduada en Educació Social per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament per la Universitat Autònoma de Barcelona. El present article és resultat del Treball de Fi de Grau en Educació Social.
Mar Duran-Bellonch és professora agregada interina del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB. Membre del grup EDO (Equip de Desenvolupament Organitzatiu). Investiga i publica sobre com treballar en equip; la carrera aca-dèmica des de la perspectiva de gènere i l’avaluació de la transferència i l’impacte de la formació a les organitzacions educatives.
Mar Duran-Bellonch és professora agregada interina del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB. Membre del grup EDO (Equip de Desenvolupament Organitzatiu). Investiga i publica sobre com treballar en equip; la carrera aca-dèmica des de la perspectiva de gènere i l’avaluació de la transferència i l’impacte de la formació a les organitzacions educatives.
Els organismes internacionals i els governs semblen haver interioritzat, en els darrers anys, la idea que l’educació és un mecanisme de lluita contra la pobresa.
Si bé no es pot negar que en els últims temps s’ha produït una gran expansió de l’educació, i que avui en dia tots els països del món han millorat en matèria educativa, tampoc es pot oblidar que les taxes de pobresa i de desigualtat s’han mantingut invariables i en algunes regions del món fins i tot han augmentat.
És en aquest moment quan poden sorgir alguns dubtes sobre la inversió educativa com a mecanisme per lluitar contra la pobresa. És l’educació el mecanisme més adient per combatre la pobresa? O bé la pobresa té un efecte massa negatiu sobre l’educació? Com bé es pregunten López i Tedesco (2002), és possible educar en qualsevol context? És necessari un mínim d’equitat social perquè les pràctiques educatives tinguin èxit?
Si bé no es pot negar que en els últims temps s’ha produït una gran expansió de l’educació, i que avui en dia tots els països del món han millorat en matèria educativa, tampoc es pot oblidar que les taxes de pobresa i de desigualtat s’han mantingut invariables i en algunes regions del món fins i tot han augmentat.
És en aquest moment quan poden sorgir alguns dubtes sobre la inversió educativa com a mecanisme per lluitar contra la pobresa. És l’educació el mecanisme més adient per combatre la pobresa? O bé la pobresa té un efecte massa negatiu sobre l’educació? Com bé es pregunten López i Tedesco (2002), és possible educar en qualsevol context? És necessari un mínim d’equitat social perquè les pràctiques educatives tinguin èxit?
< Torneu
