Temps d'Educació
1r semestre 2015
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Artista, doctora en Belles Arts, professora postdoctoral del Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 


Desitgem. Però què és el que desitgem? Pensem. Però què pensem realment? Tenim pors.... de què exactament? Somiem... Desitjar, pensar, sentir, somiar són verbs poc corrents als centres educatius del nostre país, sobretot en el nivell universitari . No apareixen com a paraules clau de la majoria d’articles d’impacte, ni són els protagonistes dels currículums educatius. Però són la base de la subjectivitat de tot individu. Cada infant es diferencia de l’altre per les seves necessitats, característiques, motivacions i desitjos que el fan créixer dia a dia, amb l’ajuda dels adults que l’acompanyen en el seu procés d’aprenentatge. Creiem que és necessari que els infants aprenguin, des de ben petits, estratègies per conèixer les seves necessitats i els mecanismes que li permetin saber quins són els seus pensaments, per tal de vehicular les pròpies experiències personals en el món col•lectiu que té forma d’escola. En els espais acadèmics, i encara menys a la Facultat, no tenim temps per escoltar-nos a nosaltres mateixos, per aturar una mica el ritme frenètic del dia a dia, dels interessos curriculars, de les proves de continguts i saber què és el que sentim i quines estratègies tenim per compartir-ho amb la resta de companys. Si sovint parlem de com a l'escola hem de buscar més moments per escoltar les cabòries i els sentiments dels infants, és necessari que en la formació de mestres els nostres alumnes trobin també espais per construir la seva subjectivitat, per expressar allò que els preocupa o els fa créixer com a persones. L'art pot ser un espai fantàstic per aconseguir-ho, tant a l'escola com a la universitat. Si com afirmava Dewey (1949) el propòsit de l’educació és ensenyar als estudiants com pensar, i no què pensar, l’art ens ofereix estratègies fabuloses per endinsar-nos en els propis pensaments i aprendre recursos per socialitzar-los. El procés creatiu implica una introspecció en els propis pensaments, en la quietud de mirar cap endins, de trobar-se sol enfront idees, sensacions i pensaments que l’artista ha d’ordenar i donar-los forma.