En l’última dècada es pot constatar un creixent interès per part de la comunitat acadèmica de la pedagogia en estudiar les pràctiques pedagògiques que, partint d’un rebuig frontal del marc educatiu institucional oficial, busquen formes d’organització a partir de les quals desenvolupar espais i temps alternatius d’educació, ensenyament i aprenentatge. Entre aquestes pràctiques una alternativa que destaca es la dels pares i mares que opten per educar a la llar els seus fills i filles. La capacitat organitzativa cada vegada més complexa és una mostra del creixent número de famílies que decideixen que els seus fills no participin de l’educació escolar. Tenint en ment aquesta situació, es desenvolupa a continuació una aproximació a les diferents perspectives teòriques que es troben presents dins d’aquesta alternativa pedagògica. L’objectiu és estudiar el corrent pedagògic de l’unschooling, que si bé neix a l’ombra del moviment del homeschooling, poseeix un recorregut històric i un fonament teòric particular que mereixen ser considerats i analitzats.