Temps d'Educació
2n semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la facultat d'Educació); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Octavi Fullat 


Resum
En aquest article, el professor Octavi Fullat (n. 1928) ens presenta el perfil de Kant (1724-1804), el pensador il·lustrat que amb la seva arquitectònica de les tres crítiques va dibuixar el mapa concep-tual a partir del qual es va bastir el corpus pedagògic dels segles XIX i XX. L’autor aprofita per desta-car les dificultats que va tenir la filosofia kantiana –sempre sota sospita durant el franquisme– per arrelar entre nosaltres i així comenta les explicacions que Pere Font i Puig en feia a la Universitat de Barcelona a partir d’un Kant en llengua francesa. Després de presentar la filosofia transcendental com una teoria del coneixement que s’avança al cognitivisme, l’autor ens ofereix una valoració de l’imperatiu categòric kantià i del problema de Déu, aspectes que no el deixen satisfet, en trobar a faltar un fonament sòlid. En qualsevol cas, millor llegir Kant que qualsevol piulada que hom faci via Twitter o Facebook, dues manifestacions –al seu parer– de la frivolitat postmoderna.
Paraules clau: Kant, filosofia transcendental, Il·lustració, filosofia de l’educació, teoria del coneixement, educació moral

Recepció de l'original: 10/02/2014
Acceptació de l'article: 17/03/2014