Temps d'Educació
2n semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la facultat d'Educació); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Dossier. Educació artística i diversitat sexual
Universitat Autònoma de Barcelona 


Introducció
Aquest article manté una continuïtat amb dos treballs previs sobre sexualitat i cinema, respectivament, que tenien en comú la meva preocupació sobre la construcció de la subjectivitat i el gènere a la infància a través de l’art. Vaig presentar el primer d’aquests treballs amb el títol «Sexualitat i diferència» a les jornades sobre Sexualitats transgressores de la Xarxa Feminista que es van celebrar el 2009. La presentació concloïa, recuperant una frase de Britzman (2005) que considera que cal pensar la sexualitat com «un projecte de tota la vida, de cura d’un mateix», en un sentit foucaultià. La sexualitat
–afirmava tot coincidint amb Britzman– no és allò que només afecta uns quants adults autoritzats, comença amb la infància i l’adolescència i es prolonga fins a la vellesa, és un dret humà i, per tant, té el seu paper en l’educació, ja que permet generar espais de llibertat que, encara que contradictoris, són plens de desitjos. Des del meu punt de vista, es tracta d’acceptar que aprendre i l’aprenentatge poden estar lligats amb el plaer i que, com diu Britzman (2005), els infants també poden ser «investigadors del sexe», tal com narraven les imatges de la fotògrafa americana Sally Mann (1993) que vaig projectar durant la meva presentació.