Temps d'Educació
1r semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Universitat Abat Oliva 


Introducció

La finalitat d'aquest article és revisar la importància que té el llenguatge no només com a eina de comunicació, sinó també considerar aquells elements que, tot i ser pròpiament lingüístics, es poden vincular amb una antropologia de l'educació. Per tal de desenvolupar aquesta idea cal tenir en compte en primer lloc que no és possible analitzar el llenguatge sense referir-nos al fet que és un dels trets que defineix l'ésser humà. És cert que els animals tenen els seus propis sistemes de comunicació, però aquests no estarien en la categoria del llenguatge humà al que aquí ens volem referir. El llenguatge ens defineix no només com a persones, sinó també com a éssers socials. Recordem que ja Aristòtil deia que l'home era un ésser social per naturalesa gràcies al llenguatge, que li permetia relacionar-se (Aristòtil, 1999, p. 50-51). És de tots ben conegut el fet que l'aparició de l'escriptura representa, a efectes pràctics, el naixement de la nostra història, si més no, de la història que ens ha arribat perquè els nostres avantpassats, des de les diferents èpoques, tradicions i cultures, van recollir en textos escrits tot el que consideraven important d'aplegar i transmetre. No es tracta, doncs, d'un element aliè a la nostra cultura ni a la nostra societat. Però tampoc ho és a la nostra pròpia natura. Recordem que estem físicament i biològica preparats per articular sons que adquiriran un sentit quan els donarem un significat.
Tenint clars aquests aspectes com a punt de partida, arribem a una primera afirmació. El llenguatge constitueix un dels trets que cal considerar en el context d'una antropologia, d'un estudi sistemàtic i acurat envers l'ésser humà. Cal pensar que l'home és un ésser que parla, expressa, entén, escriu i raona gràcies al llenguatge i, en aquest sentit, qualsevol de les tasques que desenvolupa la pot realitzar perquè el seu llenguatge li ho permet. Una de les funcions més importants que l'ésser humà desenvolupa, especialment per a la conservació de la pròpia espècie, és la tasca educativa. L'educació és, per consegüent, un dels altres trets que caracteritzen la humanitat. Necessitem ser educats evidentment per altres persones, per tal de desenvolupar-nos en el context de les nostres necessitats i precisem també de l'educació per tal de poder créixer com a éssers individuals. Si ho pensem bé, el procés educatiu no s'atura mai. En aquest sentit i per tal que quedi clar què volem dir, caldria diferenciar entre educació i adquisició de coneixements o, si es vol, entre formació i instrucció.