Temps d'Educació
1r semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Universitat de Vic
Universitat de Vic
Universitat de Barcelona 


Introducció

Els processos de desenvolupament personals formen part de la cultura en si mateixa i en són causa i conseqüència a la vegada. La presència d'aquests processos no es dóna tan sols en estructures formals i informals sinó que també són presents en projectes educatius d'entitats, clubs o institucions de caire no formal. En aquest sentit, les activitats aquàtiques per a nadons duen a terme una tasca educativa, no formal, que depassa la dimensió personal i s'acosta a la familiar; de fet, en elles hi participen no sols els infants sinó també l'adult, pare o mare, acompanyant. És per això que aquesta activitat educativa mobilitza aspectes socials i emocionals que van més enllà de l'activitat del nadó en si mateixa.
Per la seva banda, la diversitat de clubs i associacions esportives o entitats privades on s'ofereixen aquestes activitats representa una basta diversitat de projectes educatius. En l'àmbit de les activitats aquàtiques ens trobem tant institucions que tenen un projecte educatiu clar i ben definit com institucions mancades de projecte o que, en el millor dels casos, és el professional que circumstancialment està contractat en aquella piscina o club qui, amb la seva feina, es posiciona per un model de projecte educatiu o un altre.
És així com el recorregut descriptiu de les propostes metodològiques en les pràctiques suaus que fa l'article vol fer notar la diversitat de formes educatives existents, i al seu torn la necessitat que les institucions de caire no formal es basteixin d'un projecte educatiu que doni forma, contingut i continuïtat a una tasca que implica processos de desenvolupament personals i socials. Ja al final de l'article, la discussió obre els debats essencials que les diverses metodologies plantegen i les conclusions pretenen ser una proposta sorgida del mateix article de finalitats i estratègies educatives bàsiques que haurien de bastir aquests projectes.
El propòsit de l'article es dirigeix doncs a dos objectius. El primer d'ells s'orienta a mostrar i a ordenar algunes de les característiques essencials de la diversitat de propostes i matisos educatius que trobem en la metodologia suau de les activitats aquàtiques per a nadons. I el segon, davant la diversitat d'aquests matisos, s'orienta a clarificar les consignes educatives bàsiques que hauria de respectar un programa aquàtic d'aquestes característiques.