Temps d'Educació
1r semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia. La resiliència, forjant els temps de les possibilitats
Universitat de Barcelona 


Els factors associats a l'èxit escolar han estat objecte d'un gran nombre d'investigacions. Tanmateix, fins a dia d'avui s'ha posat l'accent en els indicadors que discriminen l'alumnat en funció del seu rendiment. Els discursos s'han centrat, fonamentalment, en les «necessitats» i «limitacions» dels estudiants i ben pocs en l'estudi de les seves potencialitats. En aquesta línia, l'informe de la Fundació Bofill (2009) ha suggerit que:
«[...] l'anàlisi de trajectòries educatives d'èxit per part d'alumnes d'origen immigrat, pensem que pot ser un objecte d'estudi altament interessant. D'una banda, perquè ens permetria valorar quines són les caracterís-tiques, estratègies i experiències (als centres educatius, socials, familiars) d'aquest alumnat que han propiciat aquest tipus de trajectòries; d'una altra banda, perquè contribuiria a potenciar la imatge de l'alumne d'origen immigrat amb èxit, un model que podria arribar a ser un referent (avui molt ignorat) tan per als mateixos alumnes que comencen la seva trajectòria acadèmica a les escoles i instituts, com per als mateixos professionals que hi treballen». (Serra i Palaudàrias, 2009, p. 315).
Enfocar la recerca i l'anàlisi de les trajectòries educatives de l'alumnat de procedència estrangera des d'aquesta perspectiva ens pot ajudar a comprendre més profundament els processos de vulnerabilitat acadèmica als quals s'enfronten els diversos grups culturals i complementar la visió que avui en dia tenim sobre aquestes temàtiques. Alhora, ens pot donar elements per tal de dissenyar programes preventius i implementar accions que promoguin processos d'èxit en aquests joves.