Temps d'Educació
2n semestre 2012
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Jordi Solé Blanch
Universitat Oberta de Catalunya
Xavier Ferré Trill
Universitat Rovira i Virgili i Universitat Oberta de Catalunya 


Liminar: pensament crític i acció social
L'aspiració del pensament crític rau en la possibilitat que l'ésser humà pugui autodeterminar-se intel·lectualment i civicopolíticament. Aquest objectiu pren com a punt de partida la construcció i desenvolupament d'una teoria crítica de la societat, una teoria que no es presenta com a simple coneixement teòric, sinó amb capacitat d'intervenció transformadora de la realitat, on els fets i les idees es connecten.
El primer objectiu d'un pensament crític és reflexionar sobre l'acció social i, a partir d'aquí, trobar la seva causalitat negativa; és a dir, l'explicació sobre la mistificació dels referents transformadors, els quals són buidats de contingut per la ideologia dominant.
Aquest objectiu compromet el pensament crític en una lluita dialèctica que permet definir els àmbits possibles d'emancipació individual i col·lectiva. Per a fer-ho possible cal impulsar aquest pensament crític mitjançant l'autoformació del propi individu i actuar progressivament en cercles concèntrics per abastar el fet col·lectiu. Parlem, llavors, d'una aposta educativa per a l'acció crítica o, tal com sostenia Adorno (1998), d'una educació per a l'emancipació, des de la que es pretén activar l'autonomia, la força de la reflexió i l'autoconsciència, així com la capacitat que hom té per autodeterminar-se i actuar socialment, tot contribuint, d'aquesta manera a l'alliberament de la societat.