Temps d'Educació
2n semestre 2012
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Educació superior
Francesc Buscà Donet
Universitat de Barcelona
Enrique Rivera García
Carmen Trigueros Cervantes
Universitat de Granada 


L'avaluació en la docència universitària en el marc de l'EEES: implicacions i requisits
El procés de convergència europea ha suposat un canvi en la manera de pensar i entendre la docència universitària. Pel que fa a l'avaluació i qualificació dels aprenentatges, l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) ha fet emergir tot un seguit de canvis epistemològics i metodològics que han implicat una nova manera de concebre la finalitat, els principis i les pràctiques de l'avaluació a la universitat (Dochy, Segers i Dierick, 2002).
A grans trets, aquests canvis es caracteritzen per: a) passar d'un paradigma centrat en la figura del docent a un altre centrat en l'alumnat, b) desenvolupar tècniques i instruments d'avaluació que vagin més enllà de la qualificació dels aprenentatges i que, per tant, tinguin en compte els processos d'aprenentatges i d'adquisició de competències; c) desenvolupar sistemes d'avaluació continuada, formativa i autèntica adreçats a la millora de la qualitat i la significació dels processos d'ensenyament i aprenentatge.
L'avaluació orientada a l'aprenentatge, es deriva del model d'ensenyament centrat en l'estudiant i, per tant, té com a finalitat proporcionar aprenentatges a llarg termini, complexos i profunds (Biggs, 2005). Per aquest motiu és fonamental desenvolupar sistemes d'avaluació més formatius i participatius, basats en l'assoliment de competències bàsiques de caire cognitiu, metacognitiu, social i afectiu (Dochy, Segers i Dierick, 2002). La necessitat de millorar les pràctiques d'avaluació, en combinació amb els antecedents teòrics i pràctics que ens han aportat autors aliens al nostre sistema universitari (Boud, 1995; Biggs, 2005; Falchikov, 2005; Boud i Falchikov, 2007; Gibbs i Simpson, 2009), ha estat un dels principals detonants perquè ja es pugui disposar d'estudis i aportacions de referència contextualitzades al sistema universitari espanyol (Zabalza, 2002; Bonsón i Benito, 2005; Mateo, 2005; Bretones, 2008; López Pastor, 2008, 2009; Cano, 2011). Aquests referents estan contribuint a establir i a enfortir una línia de treball coherent dins el camp de l'avaluació formativa, tot aportant reflexions crítiques, models teòrics o experiències pràctiques orientades a garantir una avaluació justa i, alhora, formadora. Una avaluació capaç d'aportar aprenentatges útils per als futurs professionals que hauran de desenvolupar la seva tasca docent en àmbits educatius formals i no-formals.