A partir de la primera meitat del segle XIX a la ciutat de Lleida, els metges van esdevenir un referent per a propagar els coneixements i desenvolupament de l’educació física i els exercicis gimnàstics. Aquestes aportacions s’inicien a partir de la segona meitat del segle XIX amb les principals manifestacions professionals i acadèmiques de Lluís Roca, Tomàs Casals, Carlos Amat o Martina Castells. L’impacte institucional i social en l’exercici de la professió d’aquests i altres metges va capgirar a Lleida la percepció popular que es tenia dels exercicis gimnàstics, sovint considerats unes activitats arriscades pròpies dels d’acròbates de circ o sota la influència militar. Les intervencions propagandístiques d’aquests metges van esdevenir els primers referents en la institucionalització oficial de l’educació física escolar i pública de Lleida.