Introducció
Després de segles de discriminació educativa de les dones, de no poder accedir a les universitats, d'assistir, quan podien anar a l'escola, a uns establiments separats destinats a transmetre'ls els sabers casolans, i de veure's repetir en tots els tons que el coneixement no era per a elles, estem assistint, als últims anys, a uns canvis profundíssims pel que fa a l'escolarització femenina. Les dones, al món occidental −malauradament no és així encara en tots els països− hem accedit finalment de ple dret a l'escolarització, des de la infància fins a les universitats i als postgraus i doctorats, que en aquest moment es generalitzen. No solament hi hem accedit, sinó que el nombre de dones que avui arriben a les universitats, al nostre país, per exemple, és superior al dels homes. Diversos fenòmens, que esmentaré breument, configuren aquesta nova situació que s'ha anat instal·lant des de finals del segle XX, i que és ja una plena realitat en molts països.
Segons l'Informe de Desenvolupament Humà de 2007-2008 (ONU, 2007), el 2005, l'avenç de les dones en l'educació superior fins a superar el nombre d'homes matriculats s'ha produït en tots els països que, segons aquest índex (IDH), classifica com de desenvolupament elevat, i fins i tot en bastants dels països de nivell mitjà. En aquells països amb taxes elevades, el percentatge de la població jove que arriba als estudis universitaris sol ser força alta, sovint superior al 30% de cada cohort d'edat, de manera que el percentatge de dones que reben una cultura universitària és ja molt gran, i fa que, per primera vegada a la història, puguem parlar d'una població femenina numèricament important que arriba als màxims nivells de cultura que pot oferir la societat en la que viu.