Temps d'Educació
1r semestre 2012
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Educació superior
Ana María Novella Càmara
Núria Pérez-Escoda
Montserrat Freixa Niella

Universitat de Barcelona
 


Introducció
La incorporació del pràcticum en els plans d’estudis universitaris és actualment una pràctica generalitzada. Tanmateix, el sentit i la importància atorgats a tal pràctica dóna lloc a tants models formatius de pràcticum com oferta de titulacions hi ha en les universitats. En ocasions, s’observa un model de pràcticum ancorat en una estructura unidireccional, on l’estudiant rep la fonamentació teòrica a la universitat i la pràctica al centre professional, com si fossin parts independents i inconnexes. En aquest model, la relació entre l’escenari professional i l’acadèmic és mínima. També és fàcil trobar una gamma de models amb una estructura bidireccional on centre, professional i universitat es posen en relació per a conèixer-se i identificar què aporta a l’estudiant cadascun dels escenaris formatius. Finalment, emergeixen altres models fonamentats en una estructura cíclica centrada en la construcció del coneixement de l’estudiant i en la corresponsabilitat formativa dels agents en què s’integren les lògiques disciplinàries amb la lògica professional (Sáez, 2009). Aquesta forma d’entendre la formació del pràcticum es basa en un model participatiu, reflexiu i dialògic caracteritzat per atorgar el protagonisme del procés d’ensenyament-aprenentatge a l’estudiant (Forés, Sancho i Alonso, 2010). La corresponsabilitat dels agents afavoreix el desenvolupament de les competències i possibilita la metacognició dels processos que es produeixen en cada un dels escenaris formatius.
Estudis realitzats anteriorment per la coordinació del pràcticum d’Educació Social de la Universitat de Barcelona han permès avançar vers un model més proper a la construcció participada de la formació en el pràcticum. L’esforç s’ha centrat en identificar els elements d’innovació necessaris per a optimitzar la formació pràctica a partir de l’estudi de la transferència de competències professionals en centres de pràctiques que destaquen per la seva qualitat formativa. Aquest repte, s’ha abordat des del projecte d’innovació docent «Anàlisi i avaluació de la transferibilitat de competències professionals de l’Educació Social en els centres de pràctiques» (2008MQD155).