L’objectiu d’aquest article és donar a conèixer un text, La femme pauvre (1866), de J.V. Daubié, feminista francesa del segle XIX. Es tracta d’un vast treball d’investigació a on l’autora analitza els mitjans de subsistència de les dones en el si d’una societat industrialitzada i les circumstàncies que concorren perquè siguin tantes les que acaben en la indigència. El problema es que s’ha descuidat la seva instrucció general i professional, que els permetria dur a terme tasques especialitzades millor pagades. Però la degradació de les dones de condició humil, «les filles del poble», es deu, en gran mesura a la immoralitat, la llicència sexual (la débauche) per part dels homes de totes les classes socials i a la llei del Codi Napoleònic (article 340) que prohibia la investigació de la paternitat, deixant desemparades les mares que tenen fills fora del matrimoni.