Ja fa més de cent cinquanta anys de la publicació de la primera obra de Nietzsche, El naixement de la tragèdia (1872). Començà aleshores una nova manera d’entendre la lògica cultural i, per tant, de reflexionar sobre la veritat, la moral, la ciència, el llenguatge, l’art o la voluntat que ens mou. Amb Nietzsche comença a articular-se una revisió del paradigma cognitiu que –tal com planteja Vattimo (1986)– inevitablement comporta una revisió del fet educatiu. En aquest article ens proposem reflexionar sobre alguns aspectes clau d’aquesta obra seminal de Nietzsche que considerem que poden ser rellevants per emmarcar millor el debat existent sobre la manera de comprendre el què i el com educatiu.