El discurs dominant de normativitat corporal opera a través de les relacions de poder que regulen les nostres pràctiques socials. Així, els cossos són construïts d’acord a uns estàndards hegemònics que legitimen l’existència subjectiva dels individus. En aquest treball es descriu i s’analitza una proposta provocativa amb alumnat de Secundària, que suposa la lectura d’un relat fictici i una representació escènica, amb la finalitat de visibilitzar i combatre les injustícies socials que perpetuen aquest discurs des del punt de vista del col·lectiu socialment oprimit. Es pretén, igualment, conèixer les emocions, sentiments i experiències que l’alumnat ha vivenciat durant la intervenció. Els resultats mostren una major comprensió per part de l’alumnat sobre com es regulen i es construeixen els cossos segons els significats atorgats, i com al ‘posar-se en el lloc d’altres persones’ han reflexionat sobre les seues percepcions motivant-los a transformar-les i a deixar de costat els prejudicis i les pràctiques de menyspreu cap als cossos no normatius.