Aquest article té per objectiu investigar les dimensions de la formació humana i el paper de la institució educativa a les novel·les escolars centreeuropees de principis del segle XX. La primera part va encaminada a fonamentar la literatura, i en concret, les novel·les de formació, com a eina de recerca pel pensament pedagògic i la història de l’educació. Es tracta d’un treball de metodologia qualitativa i hermenèutica, basada en l’anàlisi de tres novel·les, els relats de les quals tenen lloc en el marc del sistema educatiu del Segon Imperi Alemany i de l’Imperi Austrohongarès. La mostra de les novel·les escollides està conformada per Sota la roda, de Hermann Hesse (1906), El jove Törless, de Robert Musil (1906) i L’alumne Gerber, de Friedrich Torberg (1929). Com a resultats de l’anàlisi, d’una banda, s’identifiquen cinc dimensions de la formació humana: la intel·lectual, la corporal, l’espiritual-creativa, l’ètica i la interpersonal. D’altra banda, es constata que hi ha una crítica a la institució educativa per part dels autors, que va dirigida a denunciar la falta de preocupació pel benestar i la salut dels alumnes, així com a evidenciar la funció de l’escola de formar ciutadans obedients. L’article conclou amb la defensa de la literatura com un llenguatge possible a partir del qual explicar, analitzar i pensar fenòmens pedagògics, i alhora planteja algunes consideracions sobre el caràcter multidimensional de la formació humana.