Temps d'Educació
1r semestre 2023
- Suport institucional: Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Silvia Burset (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Adjunt a direcció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Cristina Fernández, Sofía Caballero i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
La revista es publica amb periodicitat semestral.
Els originals són avaluats habitualment per dos experts externs a la institució de l'autor/a en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i revisors. Quan sigui necessari, en produir-se una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació de l'article en qüestió a una persona externa a la institució de l'autor/a. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor/a podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat. Totes les seccions requereixen avaluació.
La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.
Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
ARXIUS DIGITALS DE PENSAMENT PEDAGÒGIC / DIGITAL DOCS OF EDUCATIONAL THOUGHT
Eulàlia Collelldemont Pujadas és professora titular del departament de Pedagogía de la Universitat de Vic. Especialitzada en les bases teòriques i històriques de la Pedagogia Estètica, la història de l’educació contemporània i la memòria educativa. ORCID: 0000-0003-1953-3504. Adreça electrònica: eulalia@uvic.cat
Raquel Cercós i Raichs és professora associada al Departament de Pedagogia de UVIC-UCC i membre del grup de recerca en Pensament Pedagògic i Social Contemporani (GREPPS). Especialitzada en els paisatges pedagògics com a metodologia estètica i els discursos i pràctiques de la corporalitat, el gènere i el postcolonianisme. ORCID: 0000-0003-2830-9870. Adreça electrònica: rcercos@ub.edu
Raquel Cercós i Raichs és professora associada al Departament de Pedagogia de UVIC-UCC i membre del grup de recerca en Pensament Pedagògic i Social Contemporani (GREPPS). Especialitzada en els paisatges pedagògics com a metodologia estètica i els discursos i pràctiques de la corporalitat, el gènere i el postcolonianisme. ORCID: 0000-0003-2830-9870. Adreça electrònica: rcercos@ub.edu
Amb la coneguda expressió de Brecht, «Art is not a mirror held up to reality but a hammer with which to shape it», s’anul·la el pensar la pedagogia estètica com a complementarietat decorativa d’una formació cultural àmplia, que es pot lluir, convertir en patrimoni o acreditar. S’anul·la també la possibilitat de pensar l’expressió estètica en la pedagogia com a possibilitat d’uns pocs, d’uns genis, dotats de capacitat i economia. Finalment, s’anul·la la comprensió de l’educar-se estèticament com una acció centrada només en un individu. Allò que ens aler-ta de l’expressió brechtiana és que la pedagogia estètica és una qüestió social, sigui aquesta compartida o no.
< Torneu
