Temps d'Educació
1r semestre 2023
  • Suport institucional:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Silvia Burset (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Adjunt a direcció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristina Fernández, Sofía Caballero i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    La revista es publica amb periodicitat semestral.

    Els originals són avaluats habitualment per dos experts externs a la institució de l'autor/a en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i revisors. Quan sigui necessari, en produir-se una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació de l'article en qüestió a una persona externa a la institució de l'autor/a. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor/a podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat. Totes les seccions requereixen avaluació.

    La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.

    Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
MONOGRAFIA. AMB VEU PRÒPIA: LA CREACIÓ DE NARRATIVES DIGITALS PER A L’EDUCACIÓ
Marc Fuertes-Alpiste és professor lector del Departament de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat
de Barcelona. Membre del grup de recerca consolidat Ensenyament i Aprenentatge Virtual (GREAV), Secretari
de l’Observatori de l’Educació Digital (OED) i membre de l’Institut de Recerca en Educació de la Universitat
de Barcelona (IRE UB). ORCID: 0000-0003-4262-7154. Adreça electrònica: marcfuertes@ub.edu
Núria Molas-Castells és professora lectora del Departament de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat de Barcelona. Membre del grup de recerca consolidat Ensenyament i Aprenentatge Virtual (GREAV) i de l’Observatori de l’Educació Digital (OED). ORCID: 0000-0003-2661-1881. Adreça electrònica: nmolascastells@ub.edu
Aldan Queiroz de Souza és estudiant del Grau en Pedagogia de la Universitat de Barcelona. ORCID: 0000-0001-7906-5226. Adreça electrònica: aldanqs@gmail.com 


Els relats digitals personals són històries personals breus, explicades en primera persona i a través de mitjans digitals. Es fan servir en el món educatiu formal i socioeducatiu com a activitat pel seu potencial educatiu. En aquest article presentem una recerca de tipus qualitatiu que té per objectiu descriure i comprendre les temàtiques d’aquests relats elaborats en dos cursos d’una assignatura de primer curs del grau en Educació Social de la Universitat de Barcelona, identificant les temàtiques principals, les relacions entre les mateixes i la seva relació amb la literatura existent. Els resultats ens han permès identificar que els temes més freqüents deriven de l’àmbit familiar, així com de processos de superació-recuperació, que són històries situades. Tots els temes identificats coincideixen amb la literatura existent exceptuant dues temàtiques emergents noves: la «identitat» i la «reflexió». En conclusió, s’obté una taxonomia actualitzada de les temàtiques i les seves connexions ajudant a configurar els relats digitals personals com a gènere propi.