Temps d'Educació
1r semestre 2021
  • Consell editorial:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Markus González Beilfuss (vicerector de Política d’Internacionalització) i Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Maria Mateo i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
REFLEXIONS I ASSAIGS
Miguel Salas Soneira, Asun Pié Balaguer i M. Carmen Morán de Castro 


Resum
En el present text es revisen alguns organitzadors socials vinculats al sistema sexe-gènere-desig, a partir dels quals el poder, el saber i el cos social es recolzen en les societats occidentals per construir la figura del malalt/a mental. L'anàlisi pren com a referència un informe clínic a través del qual s’il·lustra la intricada trama d'elements relacionats amb la sexualitat i els estàndards de gènere que es posen en joc de cara a l'enunciació diagnòstica. Des d'aquí, els relats biogràfics de tres per-sones catalogades d'esquizofrènia permeten dibuixar un mapa de coordenades en què la violència heteropatriarcal i la patologització de la diferència es troben i reforcen mútuament. L'impacte subjectiu d'aquestes múltiples formes de violència planteja la necessitat d'una comprensió comple-xa i interseccional del patiment psíquic, que posi en el centre les estratègies de resistència articula-des pels subjectes de l'aflicció davant la mirada taxonòmica i punitiva de el règim de la normalitat.
Paraules clau: sexe, gènere, desig, bogeria, interseccionalitat, educació.

Recepció de l'original:
Acceptació de l'article: