A l'empara de la nova Llei d'Arquitectura –per la qual es referma la necessitat que s'ensenyi en l'educació obligatòria– i en la cruïlla de la primavera de renovació pedagògica –que sacseja les finalitats i els mètodes que hegemònicament s'han esdevingut a les aules–, aquest article aborda la disjuntiva que l'arquitectura s'instauri com una finalitat en si mateixa o com un mitjà per tal d'acce-dir a altres escenaris educatius. A partir d'una revisió de diverses experiències, s'exploren alternati-ves pel que fa a les finalitats dels coneixements de l'arquitectura, del fet arquitectònic i de la profes-sió d'arquitecte. Així mateix, s'explora la inclusió de l'arquitectura en els currículums com a noves oportunitats per revisar les metodologies educatives i els processos d'ensenyament-aprenentatge.