Catalunya viu, des de fa una mica més d’una dècada, un període intens de canvis en el món educatiu. Parlem d’un replantejament de la gramàtica escolar que si bé fa quinze anys es donava quasi exclusivament als marges del sistema, actualment impregna de forma significativa bona part del conjunt d’escoles d’arreu del territori. Aquest fenomen, identificat com el tercer impuls de renovació pedagògica, té múltiples orientacions polítiques i pedagògiques i es concreta de formes molt diverses en el dia a dia de les escoles. A partir de l’anàlisi d’una vuitantena de cen-tres de tipologia i característiques variades que qüestionen el model convencional, es fa una aproximació a l’origen, desenvolupament i estat actual d’aquest nou període renovador que actualitza l’aposta per una escola democràtica i per una educació integral centrada en l’alumne.