Temps d'Educació
2n semestre 2020
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Maria Mateo i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Jordi Feu i Albert Torrent 


Resum
Catalunya viu, des de fa una mica més d’una dècada, un període intens de canvis en el món educatiu. Parlem d’un replantejament de la gramàtica escolar que si bé fa quinze anys es donava quasi exclusivament als marges del sistema, actualment impregna de forma significativa bona part del conjunt d’escoles d’arreu del territori. Aquest fenomen, identificat com el tercer impuls de renovació pedagògica, té múltiples orientacions polítiques i pedagògiques i es concreta de formes molt diverses en el dia a dia de les escoles. A partir de l’anàlisi d’una vuitantena de cen-tres de tipologia i característiques variades que qüestionen el model convencional, es fa una aproximació a l’origen, desenvolupament i estat actual d’aquest nou període renovador que actualitza l’aposta per una escola democràtica i per una educació integral centrada en l’alumne.
Paraules clau: Renovació pedagògica, transformació educativa, impuls renovador, educació alternativa, inno-vació.

Recepció de l'original: 16/01/2020
Acceptació de l'article: 08/07/2020