Pocs docents són recordats més enllà del temps vital del seu alumnat. I encara menys els honorats dins el camp de la Història de l’Educació. Un d’aquests professors privilegiats és el doctor Josep Estalella (1879-1938), per les aportacions originals envers la millora de la metodologia i la utilització de recursos didàctics. De l’educació activa en va fer l’objectiu de la seva vida. Un tarannà voluntariós i un vigor dirigent van fer possible el canvi pedagògic a l’educació secundària catalana mitjançant el funcionament de l’Institut-Escola, paradigma de la renovació. Una de les seves obres, Ciencia Recreativa…, cent anys després de la publicació, encara és per al professorat una valuosa eina didàctica per aconseguir l’objectiu inicial: cridar i captar l’atenció de l’alumnat mitjançant el joc intel·lectual.