Temps d'Educació
1r semestre 2019
- Consell editorial: Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Monografia: Filosofia de l’educació cinquanta anys després del Maig del 68
Doctor europeo en filosofía por la Universitat Ramon Llull (URL) y especialista en los ámbitos de Estética y teoría de las artes. Es miembro colaborador de distintos proyectos de investigación entre los que destacan el proyecto europeo «Yugoslav Wars: another face of European civilization? Lessons learnt and enduring challenges» (2016-2018); el proyecto «La estética española: las ideas y los hombres (1850-1950)» (FFI2013-42674-P); y del grupo de investigación «Sarx. Antropología de la corporalidad» (2017 SGR 317). Actualmente ocupa el cargo de Vicedecano de la Facultad de Humanidades de la Universitat Internacional de Catalunya de la que es profesor de Estética y de Filosofía contemporánea. Dirección electrónica: amoya@uic.es
El término alemán Bildung, concepto que suele considerarse intraducible a otros idiomas, constituye por su origen etimológico una fusión o síntesis de las nociones de imagen (Bild), imitación (Nachbild) y modelo (Vorbild). Esta ambigüedad semántica provoca que no pueda hablarse de una equivalencia exacta de la Bildung con términos que le son claramente afines como «educación», «instrucción», «capacitación», «formación» o «crianza» (Horlacher, 2014) y, sin embargo, se halla claramente emparentada con todos ellos.
< Torneu
