Temps d'Educació
2n semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Mestra i psicopedagoga. Mestra a l’escola pública El Martinet de Ripollet (Barcelona). Actualment cursa els estudis del Doctorat d’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Formadora de mestres i autora de diverses publicacions al voltant de temes pedagògics d’interès. Adreça electrònica: meritxell.bonas@gmail.com 


Hi ha una pedagogia que parla d’amor, de tendresa, de curiositat, de capacitat de meravella. Parla també d’escolta, de respecte, de processos de vida, d’infància, de disponibilitat, de paraula i de silenci. Podríem dir que és una pedagogia que s’explica i es desenvolupa des d’una poètica. Una poètica que s’inscriu en formes sensibles d’abordar l’acte educatiu, d’atendre l’altre, de mirar i participar en la vida dels altres des de la subtilesa necessària que ens permet ser-ne part sense negar-los.

Per a Herrera (2015), una educació poètica es pot convertir en una crítica radical de l’educació tradicional basada en la transmissió mecànica dels coneixements. Una poètica de l’educació que s’oposa a tot projecte de domini (que anul·la el desig dels educands i els educadors) i que permet gestar un nou relat educatiu; una ètica que obre una dimensió estètica, un desig creatiu perquè sigui possible el sorgiment de noves formes i nous coneixements.