Temps d'Educació
2n semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: L'aprenentatge cultural, identitats europees i compromís social
Núria Padrós-Tuneu és professora del Departament de Psicologia de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i forma part del Grup de Recerca en Atenció a la Diversitat (GRAD). Adreça electrònica: nuria.padros@uvic.cat 


Des de les formulacions elaborades per les diferents propostes de la història cultural, en el seu vessant arqueològic, material o més conceptual (Burke, 2006; Berger, 1972) s’ha obert la possibilitat d’estudiar les històries esdevingudes des de paràmetres, mecanismes
i fonts diferents. Obviant els esculls de l’anecdotisme i també de les comprensions numèriques fixes, però recollint les aportacions i reptes que plantegen, s’estenen ara les investigacions que busquen indagar de nou en el passat a través d’incursions a una memòria viva il·lustrada (Braster, Grosvenor i del Pozo, 2011; Escolano, 2010; Collelldemont i Vilanou, 2013).