Temps d'Educació
2n semestre 2017
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Ciències de l’Educació), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Lluís Parcerisa, Alejandro Montes 


Resum
En el context actual de crisi econòmica i social, les entitats i organitzacions del tercer sector s’erigeixen com a un pilar bàsic a l’hora de promoure la inclusió socioeducativa dels joves en situació de vulnerabilitat social. En aquest article s’analitza el paper de Xamfrà, una entitat socioeducativa del barri del Raval (Barcelona) i l’impacte multidimensional que té en els joves i infants que hi participen. Metodològicament, hem realitzat 60 qüestionaris a joves i famílies del centre, 8 entrevistes a professionals i equip directiu i un grup de discussió a entitats de la xarxa associativa del barri, així com sessions d’observació i anàlisi documental. Entre els principals resultats, trobem l’increment de les expectatives educatives i professionals dels joves, l’augment de la seva autoconfiança i de la motivació per la pràctica formativa o l’avivament del seu sentiment de pertinença envers l’educació i les institucions/professionals que la constitueixen, entre d’altres.
Paraules clau: Exclusió educativa, inclusió educativa, entitats del tercer sector, èxit educatiu, sentiment de pertinença, expectatives educatives, Barcelona

Recepció de l'original: 12/05/2017
Acceptació de l'article: 19/07/2017