REFLEXIONS I ASSAIGS
Rafael Bisquerra Alzina és professor de la Universitat de Barcelona des de 1976, director del Postgrau en educació emocional i benestar i autor d’obres com Educación emocional y bienestar (2000), Psicopedagogía de las emociones (2009), Cuestiones sobre bienestar (2013), Universo de emociones (2015), etc. Adreça electrònica: rbisquerra@ub.edu
En aquest article ens proposem aproximar als professionals de l’educació al concepte emoció com a fonament de l’educació emocional. A tal efecte es fa un breu recorregut pels seus orígens en el thymos y pathos de la cultura grega, d’on es passa al cristianisme, al món medieval, a l’humanisme i a la modernitat. Així arribem al segle XIX que és quan surt pròpiament la paraula emoció com a terminologia científica tal com l’entenem actualment. Al principi era una paraula restringida en gran mesura als experts; hem d’esperar a ben entrat el segle XX, i gairebé a la segona meitat del segle XX perquè la paraula emoció passi a ser una paraula d’ús freqüent en el llenguatge col·loquial. Això és el que volíem justificar per entendre com l’educació emocional es una innovació educativa que no surt fins a finals del segle XX.