Temps d'Educació
1r semestre 2017
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Alba Ambròs Pallarés (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència); Lola Sánchez Aguilera (vicerectora d’Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
TESTIMONIS PEDAGÒGICS
Octavi Fullat i Genís 


Resum
En aquest article el professor Octavi Fullat (nascut l’any 1928) ens presenta el perfil del pensament de Friedrich Nietzsche que com és sabut va anunciar la mort de Déu. Format dins de l’ortodòxia catòlica, la lectura de les obres de Nietzsche va constituir un veritable trasbals per l’autor que, seduït per la lectura que va fer Heidegger de la filosofia de Nietzsche, va veure com trontollaven els principis i valors de la cultura occidental. Preocupat des de ben jove per trobar el fonament de la moral, més enllà dels manaments religiosos, el professor Fullat va quedar estabornit després de llegir Nietzsche, la qual cosa l’obligà a repensar no només les bases de la moral sinó també el fonament de la cultura occidental, és a dir, la que es forneix de la síntesi jueva, hel·lènica i llatina i que cristal·litza en el cristianisme. Al seu torn, el professor Fullat considera que amb la mort de Nietzsche, esdevinguda l’any 1900, comença el que s’ha anomenat «postmodernitat».
Paraules clau: Nietzsche, filosofia de l’educació, educació moral, nihilisme, mort de Déu

Recepció de l'original: 10/02/2016
Acceptació de l'article: 15/03/2017