La lògica dels esdeveniments lligats a la globalització, a la convulsió del temps actuals i el predomini del mercat sobre els valors han devaluat les humanitats, que són el referent ancestral de la civilització occidental, que han portat el pluralisme, el respecte per les minories, règims polítics més inclusius i, en definitiva, els coneixements que dignifiquen tots els éssers humans.

La necessària productivitat i la greu crisi sociopolítica actual, derivada dels pecats del sistema financer i de la desregulació econòmica, han incrementat les desigualtats i han considerat prioritàries les retallades en l’àmbit cultural perquè, pensen, això té poca importància social. L’any 2007, el conjunt de governs autonòmics de l’Estat hi destinaren 67 euros per habitant, mentre que el 2013 només en foren 32. I, si posem el focus a Catalunya, el pressupost de Cultura de la Generalitat passà de 607,48 milions d’euros el 2007 als 238,75 del 2015.

En relació al finançament del sistema universitari públic català, les transferències del govern s’han reduït un 45% entre 2009 i 2012, afectant primordialment les lletres, perquè les ciències troben finançament en àmbits privats. Aquesta greu situació s’ha pal·liat parcialment amb la forta pujada d’un 47% de les matrícules i taxes que paguen els estudiants. Decisió, però, que ha provocat que l’accés a la universitat comença a restringir-se als alumnes amb menys capacitat econòmica.