A aquestes alçades, una enquesta respecte l’ensenyament de les humanitats a la universitat podria semblar un malbaratament de temps i de recursos, un encàrrec sobrer, i el resultat esperat, un enfilall de tòpics. Tanmateix, el monogràfic que aquí s’enceta vol fer veure que la qüestió que es planteja és pròpiament una qüestió i que com a tal qüestió no està pas exempta de profunds i decisius debats. El seu plantejament general, («quines perspectives de futur té l’ensenyament de les humanitats en l’àmbit universitari?»), certament s’ha fet amb una formulació senzilla, potser adotzenada, però és responsabilitat del curador. La qüestió s’ha presentat a diferents responsables de les diferents universitats catalanes dels estudis inclosos en les anomenades «humanitats», i cadascú ha enfocat la seva resposta a la seva manera en no haver cap altra limitació que la mateixa pregunta i la demanda de lliure reflexió. No han calgut massa converses, ràpidament la qüestió quedava entesa, generosament s’acollia la proposta, en uns terminis raonablement ajornats es rebien les respostes i ara, finalment, es presenten al públic lector. El primer agraïment que cal fer constar, doncs, és als autors dels textos que segueixen.