Temps d'Educació
1r semestre 2016
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Martí Curiel 


Resum
Aquest article proposa les línies principals per a una comprensió d’una pedagogia de la diferència fonamentada en la noció d’allò monstruós tal i com queda apuntada en la fenomenologia de M. Merleau-Ponty i J.L. Marion, en diàleg amb la mateixa noció heretada de la tradició post-estructuralista foucaltiana. Abans de la construcció de la monstruositat per mitjà del llenguatge, entès com una tecnologia al servei del poder polític segons el post-estructuralisme, trobem una monstruositat prèvia i original –«fractura» [«effraction»] de la iconicitat del cos– que és el fonament del coneixement, de l’expressió i de l’acceptació de la diversitat. Sense ella la monstruositat i la seva denuncia serien inintel•ligibles.
Paraules clau: monstre, cos, icona, ídol, fenomenologia, pedagogia de la diferència

Recepció de l'original: 24/07/2015
Acceptació de l'article: 07/09/2015