Aquest article proposa les línies principals per a una comprensió d’una pedagogia de la diferència fonamentada en la noció d’allò monstruós tal i com queda apuntada en la fenomenologia de M. Merleau-Ponty i J.L. Marion, en diàleg amb la mateixa noció heretada de la tradició post-estructuralista foucaltiana. Abans de la construcció de la monstruositat per mitjà del llenguatge, entès com una tecnologia al servei del poder polític segons el post-estructuralisme, trobem una monstruositat prèvia i original –«fractura» [«effraction»] de la iconicitat del cos– que és el fonament del coneixement, de l’expressió i de l’acceptació de la diversitat. Sense ella la monstruositat i la seva denuncia serien inintel•ligibles.