Cosmopolitisme i educació és un llibre que reuneix autors i autores reconeguts i experts amb la intenció d'analitzar i resoldre el debat cosmopolitisme vs. ciutadania d'una manera clara i optimista.
El text ha estat dividit en dues parts amb la intenció d'abordar, primerament, el problema de la consciència global. Els capítols «El cosmopolitismo y la educación en valores como ciudadano», de Juan Escámez Sánchez, i «Cosmopolitismo cívico: cooperación, educación y desarrollo», de Vicente Gozálvez Pérez i Rafaela García López, consideren que l'aparent contradicció entre formar ciutadans i formar persones cosmopolites no és tal. Diferenciant dos nivells d'anàlisi, d'una banda el polític, i per l'altre l'ètic, és possible superar l'aparent paradoxa que suposa educar ciutadans i ciutadanes per al cosmopolitisme. Si bé políticament ser ciutadà és una noció administrativa oposada a ser cosmopolita, des del punt de vista ètic, ser un bon ciutadà implica tenir una sensibilitat cosmopolita.
José Luis Álvarez Castillo i Hugo González González tracten, en el capítol «Educación religiosa, convivencia y sociedad cosmopolita», temes ben coneguts, però no per això ja esgotats, com la necessitat d'educar en les competències interculturals o interreligioses. No obstant això, amb un tarannà optimista aclareixen que la revolució tecnològica i mediàtica, la hiperconnexió global, la interdisciplinarietat, i la noció d'identitat dinàmica són elements inevitables al nou escenari educatiu, davant els quals les i els educadors poden reaccionar amb desconfiança o, pel contrari, amb oportunitat.