El segle XXI no ha començat de qualsevol manera per a la universitat europea. Pel que sembla, aquest nou segle és un moment idoni per a construir-ne una de nova. Algunes veus profètiques i ments visionàries ja albiraven, a les acaballes del segle XX, que una insòlita universitat es podria erigir en aquests temps inèdits, o com molt bé s'ha dit, hipermoderns (Vilanou, 2014).
Dit i fet, un grup de polítics i gestors, amb els seus corresponents batallons multidisciplinars d'assessors, van decidir que Bolonya seria el nom de la nova universitat, tot rememorant i homenatjant la que es considera que va ser la primera institució universitària del vell i ara irreconeixible continent, i que fou fundada l'any 1088. A dia d'avui, els vint-i-set països de la Unió Europea i d'altres com Andorra, Rússia o Turquia, fins arribar a quaranta-set, formen part del conegut Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). Qui sap si la xifra de països membres augmentarà, o si un rere l'altre, i per diverses raons, s'aniran retirant conforme el segle hipermodern avanci. Sigui com sigui, les noves circumstàncies econòmiques, socials, culturals, científiques, etc., són certament particulars, no cal explicitar-les, i la nova Bolonya ha d'estar a la seva alçada: ha de ser una construcció singular, quelcom nou.