Introducció
«I això va passar perquè el Llobató bo, desenganyat per totes les coses que li esdevingueren, s'havia transformat en un LLOP FEROTGE, com tots els llops d'aquest món». (Goytisolo, 2003, p. 24).
El poeta i escriptor Juan Agustín Goytisolo semblava transmetre a la perfecció la pèrdua de la bondat natural, i la corrupció del medi social, en un recull de contes que tenen com a origen el poema El lobito bueno (Goytisolo, 2003). Bondat i corrupció sobre la que tant va reflexionar el filòsof ginebrí J.J. Rousseau. En aquests contes podem observar com els seus protagonistes –un llobató bo, un príncep emmascarat en la maldat, una bruixa bona i un pirata honrat– pateixen les conseqüències de viure en una societat corrupta. Les seves ànimes nobles, malgrat tot, tracten que la seva bondat natural sigui la seva brúixola vital, tot i que no sempre assoleixen l'èxit.
D'això en parlarem al final d'aquest article. D'aquests contes del poeta i d'alguns relats adreçats al públic infantil on podem captar, sense que se'ns digui de forma explícita, espurnes de l'essència rousseauniana.
Abans, però, ens agradaria introduir el tema observant el filòsof com a lector quan era infant. Durant l'any 2012 es va celebrar el tricentenari del seu naixement i això ha portat un gran nombre de commemoracions merescudes. Conscients que la nostra tasca no coincideix amb el moment esmentat, no per això hem deixat de fer-la amb la mateixa il·lusió amb la que es commemora una efemèride. Volem conèixer les lectures rousseaunianes des d'una doble via: la del filòsof lector i la de la seva presència a l'imaginari infantil contemporani. Destacarem de forma especial l'única lectura recomanada a un jove Emili: Robinson Crusoe de Daniel Defoe (1719), la qual enllaçarem amb l'emblemàtic tractat d'educació de Rousseau per extreure el que, des del nostre punt de vista, són les virtuts més destacables a les que cal dirigir esforços educatius. Una manera de retre-li homenatge traspassada ja la línia del seu aniversari.