Temps d'Educació
1r semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Dossier. Sobre els orígens de la modernitat pedagògica: Montaigne, Descartes i Rousseau
Isabel Vilafranca Manguán i Antonieta Carreño Aguilar 


Resum
Rousseau (1712-1778) és i serà un dels referents claus de la modernitat pedagògica. L'Emili (1762), la seva obra educativa principal, marca un punt d'inflexió, un abans i un després en el transcurs del pensament pedagògic i de la praxi educativa. No hi ha modernitat educativa sense Rousseau com tampoc no hi ha postmodernitat sense Nietzsche. Tot i que Rousseau finí un temps pedagògic i marcà l'inici del següent, la seva petjada està carregada de mites. L'objectiu principal d'aquest article, entre d'altres, és posar de manifest alguns dels mites que s'han atribuït a Rousseau. Així mateix, analitzar com arran de la seva obra l'educació experimentà un gir copernicà. La centralitat de l'educació moral, l'activisme pedagògic, el naturalisme són algunes de seves influències que encara resten en l'acció educativa actual.
Paraules clau: Rousseau, naturalisme pedagògic, mites, modernitat filosòfica, epistemologia cartesiana

Recepció de l'original: 12/01/2014
Acceptació de l'article: 12/02/2014