Monografia. La resiliència, forjant els temps de les possibilitats
Universitat de Barcelona
Introducció
L'ésser humà és un ésser bio-psico-social amb interacció amb el món, alhora que pot ser una espècie de «caixa de Pandora» que pot sorprendre, en qualsevol moment, amb actituds capaces de ser analitzades sota diferents òptiques.
En aquesta interacció podem englobar la resiliència, la psicomotricitat i el vincle. Per al psicomotricista establir una relació vincular és un aspecte que exigeix responsabilitat i equilibri emocional, ja que serà un referent per aquella persona que està en procés de desenvolupament i que necessita tenir estímuls per a la construcció dels seus aspectes resilients (Moreno i Pastor, 2012). Des d´aquesta perspectiva el psicomotricista també pot assumir la funció de tutor de resiliència en la mesura en què ajuda, estimula, enforteix i assegura el procés de creixement personal dels infants i adolescents dins l'espai psicomotor.
Aquest article presenta els resultats obtinguts en una recerca duta a terme per promocionar la resiliència en el vincle establert entre adolescents i educadors a la pràctica psicomotriu educativa. Aquests resultats són importants en la formació dels professionals de l'educació social i, en concret, dels professionals de la pràctica psicomotriu educativa per tal de promoure la resiliència des de la pròpia pràctica amb adolescents en situació de risc personal i social.